El Documental

Un retrobament emotiu i un acte de justícia. Tres membres de la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines viatgen a Algèria per retrobar-se amb quatre membres de l’anomenat Comando Dixan. Som a la segona quinzena d’agost de 2015. No és un reencontre 100 % íntim, però quasi. Els acompanyen càmeres. L’encontre serveix per explicar el cas i per reflexionar sobre el racisme i la islamofòbia que es viu a Europa, a Catalunya i a l’Estat espanyol. És un debat pertinent, imprescindible i d’una vigència incontestable.

El 24 de gener de 2003, es van detenir vint-i-tres persones de nacionalitats algeriana i marroquina que residien a Catalunya per suposada vinculació amb Al- Qaeda i tinença d’armes químiques. Era l’Operació Estany. Des del primer moment, la societat va entendre que era un muntatge per justificar la participació de l’Estat espanyol a la guerra contra l’Iraq. A casa dels detinguts, la policia no va trobar-hi armes químiques sinó detergent. Per això, va batejar el fenomen com a Operació Dixan. La Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines va incloure el cas dins de les seves reivindicacions i va exigir l’absolució i posada en llibertat dels detinguts. El lema Armes químiques ni a l’Iraq ni a Banyoles, sintetitza el muntatge que hi va haver tant en l’àmbit mundial com a Catalunya.

A finals de 2014 es comença a posar fil a l’agulla al projecte de documental. Diversos factors ho impulsen. El més important és la reaparició a Catalunya d’operacions policials d’envergadura contra suposats terroristes islamistes i contra presumptes organitzacions de terrorisme anarquista. Totes elles són operacions policialment i jurídicament febles, fortament amarades d’interessos polítics. Són operacions que fan aflorar una realitat evident: des de la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines es té un coneixement ampli d’un cas, l’Operació Dixan, que, fins a dia d’avui, no té cap treball que en reflecteixi la història, procés i idiosincràsia. Omplir aquest buit és un acte de responsabilitat. És un coneixement que s’ha de socialitzar i que ha de servir per obrir debats vinculats al cas, com ara racisme, islamofòbia, dret penal de l’enemic, Llei antiterrorista, Llei d’estrangeria o sistema penitenciari.

L’Operació Dixan és una història trista que va acabar com els membres de la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines no haurien volgut. No és l’únic cas. Tampoc no és el primer ni serà el darrer. El documental, però, és un exercici de memòria històrica imprescindible que, ningú com ells, pot encapçalar.

 

 

Ali Kaouka
Souhil Kaouka
Mohamed Amine Benaboura Zacaria
Mohamed Tahraoui

Membres Aturem la Guerra

Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines