L’espectacular Operació Estany
El 23 de gener de 2003 Guillermo Ruiz Polanco, titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1, ordena una operació contra el terrorisme islamista. La policia espanyola executa un espectacular desplegament que batejarà Operación Lago. Hi participen 150 membres del Cuerpo Nacional de Policía, GEOs i TEDAX, que utilitzen explosius per irrompre per sorpresa i de matinada en domicilis de Banyoles, Olot, Salt, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Jaume de Llierca.
El fiasco del Comando Dixan
Però menys d’un mes després, l’Operació Estany comença a desmuntar-se peça per peça i amenaça de convertir-se en un autèntic boomerang per a un govern espanyol acorralat entre les mobilitzacions estudiantils contra la Llei Orgànica d’universitats (LOU), la desastrosa gestió del vessament petrolier del Prestige i l’intent de justificar la participació en la guerra de l’Iraq contra la voluntat majoritària de la població, que les estadístiques xifren en més del 80%.
Guerra a l’Iraq
Però els detinguts del Dixan no només surten en llibertat sinó que són aclamats en les manifestacions contra la guerra. El 23 de març reben des de l’escenari l’homenatge de la multitudinària manifestació a Girona de la tercera jornada internacional contra la guerra, un acte de desgreuge els dóna la benvinguda a Banyoles i se’ls multipliquen les entrevistes en premsa i la participació en actes diversos. El diputat Jordi Pedret ho explicava a la Comisión de Justicia e Interior: “Todos aquellos que fueron detenidos el 24 de enero de 2003 causaron una reacción absolutamente sorprendente en Cataluña, única hasta el momento e inaudita, de grupos sociales y vecinos de los detenidos en defensa de alguien acusado de terrorismo, cosa que jamás se había producido y que no he visto que se vuelva a producir”.
Torna el malson del Comando Dixan
Amb el Comando Dixan el govern d’Aznar havia fet un ridícul atronador, que posava en qüestió l’aparell antiterrorista de l’Estat. I només dos mesos després de l’arxivament, el govern contraataca. Primer es reobre el cas del Dixan per un informe de l’FBI que conté els mots “napalm casolà”, però que s’acaba demostrant que és irrellevant. Quatre dels exdetinguts són imputats novament, citats a declarar per Ruiz Polanco i deixats en llibertat. D’altra banda, i formalment sense cap relació amb l’Operació Estany, comença un reguitzell de peticions d’extradició a Algèria que fins aleshores no havien existit mai però que van dirigides contra alguns dels exdetinguts. Els processos d’extradició arriba a l’esperpent quan Djamel Boudjelthia és detingut i alliberat hores més tard a Saragossa, a mig camí de l’Audiencia Nacional, quan la jutgessa Teresa Palacios ha de reconéixer que l’extradició va dirigida contra una altra persona. L’11 de gener de 2004 l’expert en temes de terrorisme del diari El País José María de Irujo signa un article que revela l’enèsim enfrontament del jutge Ruiz Polanco amb la policia per la instrucció del cas del Dixan i anuncia que el cas s’arxivarà de manera imminent.